Vic
Joan Ferrer · Espais de silenci
Joan Ferrer pren elements i recursos procedents de l’art de tots els temps i els trasllada al seu terreny, a un llenguatge de poètica, de llum, d’ombra, de composició i textura. L’obra de Ferrer defuig la narració. La pintura és per al pintor berguedà un espai interior necessari per deixar anar la rauxa i mesurar la contenció en cada fragment del quadre fins a trobar l’equilibri que l’obra necessita. Un silenci persistent que no resulta necessàriament tranquil i que a voltes esdevé rotund, que confereix caràcter a una obra construïda a partir del diàleg constant entre l’artista i l’home corrent, amb els peus a terra, la mirada al món i les mans al llenç.
L’exposició recull l’obra més recent de l’artista. Arribat a la vellesa, Ferrer deixa enrere el mètode que el caracteritza però no pas el concepte. Canvia els quadres de format convencional pels de grans dimensions; els pinzells, per la brotxa; la pintura a l’oli, per l’acrílica. La pinzellada esdevé espontània i dinàmica, forjada a partir del gran domini de la tècnica assolida amb els anys de treball. Es decideix a expressar aquells temes que més el neguite- gen: la crema dels boscos del Berguedà, l’abandonament del teixit econò- mic tradicional, la irrupció de la indústria tèrmica i l’impacte en el paisatge. Manifesta aquest dolor existencial en arbres, roques, camps trinxats, que prenen més protagonisme en una estètica cada vegada més expressiva que finalment deriva a l’abstracció pura.
Rere la rauxa, la composició rigorosa i la disposició pictòrica determinen un procés de creació pausat, lent i mesurat on els estrats matèrics actuen per transparència deixant entreveure la dimensió física de l’obra. Compo- sicions tancades en plans ideals, lligades a una sobrietat autoimposada per un compromís amb l’austeritat, cercant l’equilibri perquè «no falti ni sobri res«.
Com a artista, Joan Ferrer és una persona entregada a la tasca pictòrica, però no simplement pel fet de pintar, sinó des de la convicció que l’art ajuda a transformar la societat. Permet aturar el temps i fer recorreguts d’introspecció, de reflexió o de pausa. La seva és una obra intel·lectual que s’allunya, de manera conscient, de les formes amables i de les lectures fàcils des d’una actitud sempre inconformista i emmirallada en ideals contempo- ranis.
Dolors Ferrer i Gendrau. Amics de Joan Ferrer
Fotografia: Jordi Plana Pey