La Patum

Pel que es veu, i encara més pel que no es veu, la Patum, vull dir els salts i les comparses, són qui-sap-lo rebels a penetrar i encabir-se en el tripijoc pictòric, ço que és obvi, visible i mani-fest per l’arriscat artifex que ho assaja i no gens ignot del contemplatiu que sospesa, mesura i escodrinya les rares provatures que han sortit, que amb els dits d’una mà poden comptar-se els encerts mereixents de men-ció, com és ara aquest aparent mostrari, fruit de l’hàlit i el tresc de Joan Ferrer, que per calls i en avinenteses vàries, i anivellats amb traça el com i el què, com realment és just i necessari, ha honrat tal usatge ritual bo i sumint-lo en el macrocosmos plàstic en un lot de gravats de cap de brot com, succintament dit, no n’hi ha gaires…

J. M. DE MARTIN