Konvent
Joan Ferrer · s’exposa
és una acció oberta. Un forat a la paret que ens mostra la part més íntima de l’artista, el diàleg del pintor amb l’obra, l’acte creatiu. Hi exposarà el procés de creació de l’obra Un minut o dos de silenci, des del primer traç, pas a pas, fins a cloure’l.
Aquí el verb exposar canvia el subjecte: ja no és l’obra que s’exposa, sinó que és l’artista qui es mostra des del seu quefer pictòric. Despulla, desgrana, explica com es conforma l’autor i com ope
ra. L’obra és una exhibició i l’artífex mateix ens convida a acompanyar-lo. No hi ha ficció. No hi ha res per amagar. Es mostra, també, disposat al diàleg amb qui vulgui parlar-ne. És ell qui s’exposa.
Joan Ferrer s’exposa és el gest creatiu d’un creador amb més de sis dècades d’obra a les espat lles. La intervenció s’apropia de l’«aquí» i l’«ara», en un taller efímer, on veurem créixer l’obra,
escortada per un conjunt de peces triades per donar sentit als llocs que ocupen i d’uns moviments que donaran sentit a tota la intervenció.
Els llocs
EL TALLER. La immediatesa dels testimonis. El taller de l’artista esdevé alhora espai creatiu i espai expositiu. Veurem fer l’obra Un minut o dos de silenci, però també serem testimonis del moment en què la cuina de l’autor resta immòbil, quan el geni no hi és. En el decurs dels treballs, la càmera l’enregistrarà minuciosament per conservar cada gest i cada moment. I en absència de l’artista, l’acció és projectarà per ser revisada. Així arribarem a l’essència de cada gest, per descobrir l’instant precís del geni creador, que en acabat no existeix sinó en l’imaginari col·lectiu.
EL FORN. Tetràmetres iàmbics. Pres per l’artista, el lloc s’omple de significat, tal com una metàfora. L’espai es transforma i esdevé obra, en un intercanvi creatiu entre la matèria real i la imaginada. El ser i el voler ser. L’art en la veritat, la veritat de l’art i l’art de veritat.
LA CAPELLA. L’oratòria. En Joan Ferrer exposa els principis de la pintura en una lliçó magistral sobre composició, equilibri, color i formes. Un plantejament racional i cerebral que, plasmat en cada obra, esdevé invisible, entelat per la força expressiva i la intenció artística.
EL FORAT. Matèric. Qui no ha volgut guaitar mai per la finestra prohibida? Qui no ha volgut mirar sense ser vist? En mirar per aquest forat adoptarem el rol de l’obturador d’una càmera que capta allò més íntim. L’artista despullat. Indefens. Exposat.
LES CAMBRES. Com titelles inservibles. En Joan Ferrer s’impregna del Konvent, i el Konvent s’impregna d’en Joan Ferrer. Els cubiculums adjacents s’amaren de l’univers Ferrer i esdevenen composicions artístiques. Fetes de fang i fusta, de ceràmiques quotidianes i utensilis rudimentaris que defineixen l’essència d’allò que veu i transforma en obra.
Moviments
PRELUDI. En blanc. L’inici, el llenç, el res. Sols l’artista davant la tela. Hi són tots els dubtes i totes les pors i, malgrat tot, hi ha l’eufòria, la força, les ganes i la provocació.
TRAMA. L’essència de la mostra. Joan Ferrer en acció, pintant l’obra Un minut o dos de silenci. El veurem plantejar el quadre, crear-hi textures, donar-hi color, dubtar, preguntar, dialogar amb el llenç. La visita serà sempre diferent, perquè el trobarem pensant, dibuixant, pintant, teixint o badant. Amb xerrera o sense. Content per una troballa creativa que ens explicarà entusiasmat o contrariat perquè haurà decidit, qui ho sap, enfosquir tot el llenç amb una capa de negre per entelar-nos la mirada. Un privilegi que succeirà unes hores cada dia.
IMPROMPTUS. Joan Ferrer s’exposa és una experiència artística multidisciplinària. En el transcurs de la intervenció, diversos músics acompanyaran el creador i faran créixer la pintura perquè esdevingui una nova manifestació. Un crit, en una nova expressió que ultrapassa el llenç i s’expandeix multiplicant la percepció dels sentits. Tot JOAN FERRER · S’EXPOSA serà un moment efímer que no es tornarà a repetir.
EPÍLEG. Terra de siena cremada. L’exposició s’acaba. Ara toca positivar: tenim una obra en procés executada en obert. Cal tancar-la? L’epíleg l’arrodonirà, en una cloenda no exempta de risc que estarà a l’alçada del conjunt de la mostra.
