Cos.

El cos com a personificació de l’home. El cos com a expressió de l’ànima. El cos com a mesura d’un món inabastable. Les figures de Joan Ferrer són figures robustes, geomètriques, exuberants i rotundes. Cossos sòlids de presència innegable i anatomies impossibles. Figures terrenals i humanes, entregades a la vida i a l’experiència.

El nu no és una finalitat sinó una excusa per desenvolupar la seva pintura. Els seus nus són la unió de tots els nus de la memòria, de la inventiva; abstracció, en el fons, del nu femení. Ara bé, malgrat no partir de la realitat, no hi ha cap dubte que es tracta d’un nu, d’un cos i d’una dona. Joan Ferrer ho té clar: «és una dona perquè no pot ser altra cosa».