Crèdits

Articles extrets del catàleg “Joan Ferrer. El tacte de la llum”.
Autors:
– Bernat Puigdollers
– Jèssica Jaques Pi
– Xavier Franquesa

Fotografies:
– Jordi Plana
Magma
– Valentí Moré

Més informació: socjoanferrer.cat
Segueix-nos a:

Joan
Ferrer

» - «

Nascut a Berga el 28 de febrer de 1937, amb tan sols 15 anys va començar a pintar de manera autodidacta i es va afegir al grup de pintors “Cau d’Art”. Reforçat pels gustos refinats de la seva mare i la figura culta del pare, de seguida va entendre la pintura d’una manera allunyada de dogmatismes acadèmics. Va rebutjar fer estudis universitaris per dedicar-se plenament a la pintura.

El tacte de la llum

» - «

Un estèril espai que ens il·lumina els ulls.
Hi ha zones de misteri en aquest blau precís i és concret i tangible el tacte de la llum.
Desèrtica mirada, rereguarda del groc, no puc dir-te si ploro en aquest món d’oblit. (Perucho)

Desig
de pintura

» - «

Els anys d'aprenentatge són fonamentals per a qualsevol artista. Durant aquest primer període de formació s'estableix un marc mental, uns interessos, que condicionen de manera decisiva tota l'obra posterior.

La
presència callada de les coses

» - «

Els bodegons de Joan Ferrer, d’aparença rotunda però de fons delicat, centren la mirada en les petites coses d’un món petit i fràgil, un món governat per un temps que no és el nostre.

Poètiques
del cos

» - «

El cos com a personificació de l'home. El cos com a expressió de l'ànima. El cos com a mesura d'un món inabastable. Les figures de Joan Ferrer són figures robustes, geomètriques, exuberants i rotundes. Cossos sòlids de presència innegable i anatomies impossibles. Figures terrenals i humanes, entregades a la vida i a l'experiència.

Reflexos
del jo

» - «

Un retrat és quelcom més complex que una reproducció mimètica d'una fesomía. Es tracta de captar l'essència, captar la vida, abraçar l'Home i plasmar-lo a la tela. Gairebé tots els que ha pintat Joan Ferrer són retrats d'amics o famíliars.

Trilogia
del paisatge

» - «

Joan Ferrer es deixa amarar del paisatge però no el copia. No el veureu mai plantant el cavallet enmig d’un prat o dalt d’una muntanya. La pintura a plain air no li interessa. Com a molt —en comptades ocasions— pot prendre algun apunt a llapis per recordar amb fidelitat les estructures d’una soca vella o l’esquelet d’un paisatge trobat.

Del
paisatge a la taca

» - «

Del paisatge a la taca, de la reflexió a l'acció, de la contenció a l'expressió. Podríem definir d'aquesta manera l'obra més recent de Joan Ferrer. Una obra que no és només fi, sinó que és procés.

Obra
damunt paper

» - «

No és possible de comprendre l'obra pictòrica de Joan Ferrer en tota la seva plenitud sense conèixer els seus collages, les seves aquarel·les i els seus dibuixos.